La desaparició de les plantes aquàtiques submergides, que colonitzaven tota la llacuna, suposa el primer pas de la degradació d’aquest ecosistema, al que ha seguit l’erosió de les illes de vegetació aquàtica emergent o mates (refugi de moltes aus), la saturació de la cubeta per llots, la reducció d’espècies de peixos i altres animals… resistint solament comunitats poc exigents, en detriment de les espècies que precisen d’ambients millor conservats. L’Albufera dels anys 60 queda molt lluny de l’estat ecològic que es pot veure avui dia.
