El llac de L’Albufera (2.400 hectàrees) de València és una de les masses d’aigua més singulars d’Espanya i forma part d’un Parc Natural (21.200 hectàrees) de molt elevat valor ambiental. Per aquest motiu està inclòs en la llista RAMSAR d’aiguamolls d’importància internacional, és Lloc d’importància comunitària (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a l’Aus (ZEPA).
No obstant açò, la qualitat de les seues aigües és altament deficient. És ben conegut que des de l’últim quart del segle XX es troba en un estat hipertròfic i encara que les actuacions en matèria de gestió i tractament d’aigües residuals dutes a terme en els últims anys han millorat el seu estat, encara està lluny de complir amb els objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA, Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell). Aquest fet es pot comprovar en l’evolució tendencial de la clorofil·la-a en els últims trenta anys.
Els problemes principals en el llac de l’Albufera segueixen existint, fet que afecta directament a una sèrie d’hàbitats i espècies prioritàries en íntima relació amb la qualitat de les aigües de l’aiguamoll.
La degradació del llac ha anat acompanyada de la degradació dels hàbitats i per tant ha limitat en alguns moments la presència d’aquestes espècies, i l’evolució del nombre de parelles d’aus aquàtiques reproductores en L’Albufera de València.
En el cas d’objectius i aus aquàtiques marcades en les fitxes de les ZEPA, és possible que per a moltes espècies el compliment de l’objectiu bàsic per a l’aigua siga suficient per a garantir també el bon estat de conservació de les aus i així complir l’objectiu de conservació de la ZEPA, si es troba definit. No obstant açò, aquesta qualitat mínima de l’aigua pot no ser suficient per al manteniment de poblacions de les aus aquàtiques més sensibles o exigents (i els aiguamolls que les alberguen).
La DMA contempla eixa possibilitat i si es donara aquest cas en una massa d’aigua determinada, la DMA estableix que prevaldria l’objectiu més exigent.
D’altra banda, les administracions públiques es troben obligades a redactar Plans de Gestió en aiguamolls de la Xarxa Natura 2000 en el cas dels espais protegits amb un hàbitat o una espècie amb dependència de l’aigua, que en la major part no han sigut realitzats (segons informe elaborat per SEO/BirdLife recentment). Aquests plans de gestió han d’arreplegar uns objectius de gestió/conservació definits particularment per a cada espai, i trobar-se establits de forma coherent en el marc del compliment de les directives comunitàries (aigua, hàbitats i aus).
Amb aquest objectiu, seria necessari determinar prèviament un potencial ecològic, que no resulta fàcil determinar, especialment referent a l’avifauna i sobre la base del compliment amb els objectius respectius de la Directiva Aus. Per tant, no trobant-se plantejats en molts casos aquests objectius, els pocs Plans de Gestió desenvolupats que inclouen aquests objectius, no els tenen en compte d’una forma conjunta per al compliment de les tres directives, sinó de forma particular, podent donar-se el cas de trobar una confrontació en el compliment de les tres directives, i per tant, no aconseguir els objectius de gestió amb la coherència requerida per un espai de la Xarxa Natura 2000.
Des de fa uns cinc anys s’han realitzat en el Parc Natural de L’Albufera de València tres actuacions de restauració ambiental que han donat com resultat una sèrie de zones humides. Un conjunt d’antics camps d’arròs han sigut recuperats com a aiguamolls artificials. Són els denominats:
Aiguamolls Artificials del Tancat de Milia
Aiguamolls Artificials del Tancat de l’Illa i
Aiguamolls Artificials del Tancat de la Pipa
Els dos primers sistemes d’aiguamolls artificials disposen d’una tipologia similar: en l’ordre del flux d’aigua, un primer sector com aiguamoll artificial de flux subsuperficial (Sector A), un segon sector com aiguamoll artificial de flux superficial amb macròfits emergents (Sector B) i un tercer sector de topologia llacunar (Sector C) com aiguamoll artificial de flux superficial amb vegetació macròfita diversa, tant emergent com submergida.
La tercera actuació és similar però no disposa de Sector A de flux subsuperficial. En total, la superfície transformada ha sigut d’unes 90 hectàrees.
Encara que situats a l’entorn del llac de L’Abufera i concebuts inicialment per a millorar la qualitat de les aigües del llac i així recolzar l’aproximació als objectius de la DMA, aquests tres aiguamolls artificials han sigut construïts per entitats diferents i fins i tot han sigut concebuts per a millorar la qualitat de l’aigua de diferents orígens. Les dues entitats promotores d’aquestes actuacions, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l’Empresa Pública ACUAMED (Aguas de las Cuencas Mediterráneas, S.A.), enfoquen els seus esforços a conèixer si es millorava la qualitat de l’aigua sotmesa al tractament per aiguamolls artificials plantejada en aquestes actuacions.
Addicionalment, la intervenció de diverses Organitzacions No Governamentals d’enfocament social i mediambiental en la fase de disseny dels aiguamolls artificials, va fer que en la construcció d’aquests espais s’incloguera no solament la part de l’aiguamoll artificial estricte per al tractament de l’aigua (els sectors A i B), sinó també que s’aconseguira una millor integració en el seu entorn (el sector C).
Aquesta major integració ha donat lloc a una major diversitat d’hàbitats que, unit a la major qualitat de l’aigua disponible, han convertit als tres espais regenerats en zones clau dins del Parc Natural de L’Albufera perquè es desenvolupen i es recuperen poblacions d’aus que des de fa molts anys estaven molt minvades o fins i tot desaparegudes.
Per açò, s’ha pensat com a lloc idoni per a desenvolupar aquest projecte en aquests tres sistemes d’aiguamolls artificials, ja que pretenen reproduir a menor escala el funcionament òptim d’aiguamolls naturals similars a la pròpia Albufera.
D’aquesta forma es té ara la possibilitat de realitzar una gestió que a més de tenir en compte la millora de la qualitat de l’aigua (Directiva Marc de l’Aigua), integre i aplique les Directives d’Hàbitats i d’Aus, per a aconseguir els objectius d’estat de conservació favorable als quals obliga la pertinença de la ZEPA Albufera de València a la Xarxa Natura 2000.
Els primers resultats obtinguts són encara escassos i corresponen únicament al “Tancat de la Pipa”, un dels tres sistemes que s’ha controlat sistemàticament durant els últims tres anys. Les aigües que són tractades en aquest sistema procedeixen del propi llac de L’Albufera pel que qualsevol reducció dels contaminants suposa una millora de la qualitat de les aigües del llac. S’ha observat que tant la qualitat de les aigües com la biodiversitat han experimentat canvis positius durant aquest període.
D’altra banda, el seguiment de l’avifauna, component clau de la riquesa biològica del parc natural (designat també com a zona ZEPA i zona important per a les aus, IBA) ha mostrat que els aiguamolls artificials han permès millorar considerablement l’estat de les poblacions d’aus aquàtiques que pels seus requeriments ecològics es troben lligades a ambients de bona qualitat de l’aigua, així com a ambients palustres madurs. És el cas del xibec (Netta rufina), que ha duplicat la seua població reproductora, ànec griset (Anas strepera), ànec cullerot (Anas clypeata) i arpella vulgar (Circus aeruginosus) que recuperen una localitat reproductora abandonada en les últimes dècades. Així mateix, altres espècies arreplegades en l’Annex I de la Directiva Aus, com són la fotja moruna (Fulica cristata) i bitor comú (Botaurus stellaris), mostren una presència hivernal destacada en aquests espais i intents reproductors, mentre que el xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirrostris) mostra una presència destacada durant l’època de cria, i l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala) una presència postreproductora sense precedents en el parc natural prèvia a l’existència d’aquests espais.
La proposta d’aquest projecte és demostrar que una gestió integradora dels requisits de qualitat d’aigües i biodiversitat en els aiguamolls artificials dóna un millor resultat que una gestió centrada exclusivament en un d’ells. Amb aquest objectiu, i emprant els tres sistemes d’aiguamolls que es disposa, es van a assajar diferents estratègies de gestió per a optimitzar el compliment de les tres Directives comentades anteriorment. Es pretén demostrar que la gestió conjunta d’aquests tres espais renaturalitzats contribueix alhora a la millora de la qualitat de l’aigua i a la millora de la biodiversitat del Parc Natural de L’Albufera. Els resultats podran ser extrapolables a actuacions en ecosistemes similars, aiguamolls costaners de tipus mediterrani, amb deterioració de la qualitat de les seues aigües i amb capacitat per a recuperar zones en el seu entorn com aiguamolls artificials.