La Unió Europea (UE) estableix amb aquesta directiva un marc comunitari per a la protecció i la gestió de l’aigua amb diversos objectius: la prevenció i la reducció de la contaminació, la promoció de l’ús sostenible de l’aigua, la protecció del medi ambient, la millora de la situació dels ecosistemes aquàtics i l’atenuació dels efectes de les inundacions i de les sequeres. El seu objectiu últim és aconseguir un «bon estat» ecològic i químic de totes les aigües comunitàries per a 2015. Aquesta normativa insta als Estats membres a identificar i analitzar les aigües europees i a adoptar plans de gestió i programes de mesures adaptats a cada massa d’aigua.
Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.
Protecció i gestió de l’aigua (Directiva marc sobre l’aigua)
La Unió Europea (UE) estableix un marc comunitari per a la protecció i la gestió de l’aigua. En una primera etapa, els Estats membres han d’identificar i analitzar les aigües europees, per conques i demarcacions hidrogràfiques. A continuació, han d’adoptar plans de gestió i programes de mesures adaptats a cada massa d’aigua.
Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.
SÍNTESI
La Unió Europea (UE) estableix un marc per a la protecció:
- de les aigües interiors superficials;
- de les aigües subterrànies;
- de les aigües de transició; i
- de les aigües costaneres.
La present Directiva marc té diversos objectius, concretament la prevenció i la reducció de la contaminació, la promoció de l’ús sostenible de l’aigua, la protecció del medi ambient, la millora de la situació dels ecosistemes aquàtics i l’atenuació dels efectes de les inundacions i de les sequeres.
El seu objectiu últim és aconseguir un «bon estat» ecològic i químic de totes les aigües comunitàries per a 2015.
Disposicions administratives
Els Estats membres han d’especificar totes les conques hidrogràfiques * del seu territori i incloure-les en demarcacions hidrogràfiques *. Les conques hidrogràfiques que s’estenguen pel territori de més d’un Estat s’incorporaran a una demarcació hidrogràfica internacional.
Els Estats membres designaran a una autoritat competent per a l’aplicació de les normes previstes en la present Directiva marc en el si de cada demarcació hidrogràfica.
Identificació i anàlisi de les aigües
En 2004 a tot tardar, els Estats membres hauran d’elaborar:
- una anàlisi de les característiques de cada demarcació hidrogràfica;
- un estudi de la incidència de l’activitat humana sobre les aigües;
- una anàlisi econòmica de l’ús de les aigües;
- un registre de les zones que necessiten una protecció especial;
- un registre de totes les masses d’aigua que s’utilitzen per a la captació d’aigua destinada al consum humà i que proporcionen una mitjana de més de 10 m3 diaris, o que proveïsquen a més de cinquanta persones.
Aquesta anàlisi haurà de revisar-se en 2013, i després cada sis anys.
Plans de gestió y programes de mesures
En 2009, és a dir nou anys després de l’entrada en vigor de la Directiva marc, s’elaboraran plans de gestió en cada demarcació hidrogràfica tenint en compte els resultats de les anàlisis i estudis realitzats. Aquests plans abasten el període 2009-2015 i seran revisats en 2015, i després cada sis anys.
Els plans de gestió hauran d’aplicar-se en 2012 i tindran per objecte:
- prevenir la deterioració, millorar i restaurar l’estat de les masses d’aigua superficials, aconseguir que estiguen en bon estat químic i ecològic a tot tardar a la fi de 2015, i reduir la contaminació deguda als abocaments i emissions de substàncies perilloses;
- protegir, millorar i restaurar la situació de les aigües subterrànies, prevenir la seua contaminació i deterioració i garantir un equilibri entre la seua captació i la seua renovació;
- preservar les zones protegides.
Els plans de gestió de demarcacions hidrogràfiques podran completar-se amb programes i plans de gestió més detallats per a una subconca, un sector o un tipus d’aigua particular.
La deterioració temporal de les masses d’aigua no constituirà una infracció de la present Directiva marc si és conseqüència de circumstàncies excepcionals i imprevisibles lligades a un accident, una causa natural o un cas de força major.
Els Estats membres fomentaran la participació activa de totes les parts afectades per l’aplicació de la present Directiva marc, en particular pel que fa als plans de gestió de les demarcacions hidrogràfiques. Els plans de gestió hauran de sotmetre’s a consulta pública durant almenys sis mesos.
A partir de 2010, els Estats membres hauran de garantir que la política de tarificació incite als consumidors a utilitzar els recursos de forma eficaç i que els diferents sectors econòmics contribuïsquen a la recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’ús de l’aigua, inclosos els costos mediambientals i de recursos.
Els Estats membres han d’establir règims que contemplen sancions efectives, proporcionades i dissuasòries en cas d’infracció d’aquesta Directiva marc.
S’ha elaborat una llista de substàncies contaminants prioritàries seleccionades d’entre les quals presenten riscos importants per al medi aquàtic a nivell europeu. Aquesta llista constitueix l’annex X de la present Directiva marc.
Termes clau
• Aigües continentals: totes les aigües quietes o corrents en la superfície del sòl i totes les aigües subterrànies situades cap a terra des de la línia que serveix de base per a mesurar l’amplària de les aigües territorials.
• Aigües superficials: les aigües continentals -excepte les aigües subterrànies-, les aigües de transició i les aigües costaneres, i, pel que fa a l’estat químic, també les aigües territorials.
• Aigües subterrànies: totes les aigües que es troben sota la superfície del sòl en la zona de saturació i en contacte directe amb el sòl o el subsòl.
• Aigües de transició: masses d’aigua superficial pròximes a la desembocadura dels rius que són parcialment salines com a conseqüència de la seua proximitat a les aigües costaneres, però que reben una notable influència de fluxos d’aigua dolça.
• Aigües costaneres: les aigües superficials situades cap a terra des d’una línia la totalitat de punts de la qual es troba a una distància d’una milla nàutica mar endins des del punt més pròxim de la línia de base que serveix per a mesurar l’amplària de les aigües territorials i que s’estenen, si escau, fins al límit exterior de les aigües de transició.
• Conca hidrogràfica: la superfície de terrè el vessament superficial del qual flueix íntegrament a través d’una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs cap al mar per una única desembocadura, estuari o delta.
• Demarcació hidrogràfica: la zona marina i terrestre composta per una o diverses conques hidrogràfiques veïnes i les aigües subterrànies i costaneres associades, designada com a principal unitat a l’efecte de la gestió de les conques hidrogràfiques.
HTML
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:32000L0060:ES:HTML
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2000:327:0001:0072:ES:PDF
EUR-LEX
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:32000L0060:ES:NOT
Font – EUROPA > Síntesi de la legislació de la UE