Com a conseqüència de la degradació d’hàbitats es van perdre les prades de macròfits aquàtics, els peixos exòtics han desplaçat a gran part dels autòctons, les aus més tolerants ocupen els nínxols ecològics que haurien de gaudir un nombre molt superior d’espècies.

Són moltes les aus que depenen dels seus desplaçaments anuals, a la recerca de climes més benignes, per a la seua supervivència. Els aiguamolls suposen imprescindibles parades en aquestes rutes migratòries. D’aquells aiguamolls costaners que fa menys d’un segle esguitaven tota la costa del mediterrani espanyol, avui solament queden uns pocs i en estat de gran vulnerabilitat. Aquesta reducció i degradació d’aquestes “estacions de servei” en les autovies de l’aire, posa molt difícils les coses a les aus migratòries i compromet seriosament la seua conservació.