Les masses d’aigua en espais de Xarxa Natura 2000 han de ser gestionades de manera que permeta el compliment dels objectius ecològics fixats en la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) juntament amb els objectius de conservació de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus i dels Llocs d’Importància Comunitària.
En L’Albufera de València, aiguamoll d’alt valor ecològic, s’han aplicat mesures per a intentar donar compliment a la DMA, centrant-se en aspectes de millora de qualitat de l’aigua. Però tan sol una d’aquestes mesures, la creació d’aiguamolls artificials, pot servir a més, per a millorar de forma directa l’estat de conservació d’hàbitats i aus d’acord a les directrius marcades per les seues pròpies Directives. Per aquesta raó, iniciatives com les plantejades en aquest projecte tenen per objectiu:
1. Establir les regles de gestió més adequades en els aiguamolls artificials per a optimitzar conjuntament qualitat d’aigües i millora d’hàbitats i biodiversitat d’acord amb l’aplicació de les Directives Aigua, Hàbitats i Aus.
2. Demostrar que la gestió conjunta dels tres aiguamolls artificials contribueix a la millora de la qualitat de l’aigua i biodiversitat de L’Albufera.
3. Establir una metodologia per a determinar indicadors de bon estat de conservació de les aus a aplicar en altres aiguamolls de la Xarxa Natura 2000 (XN 2000).
4. Aportar recomanacions dirigides a les administracions competents per a establir bases en el desenvolupament de plans de gestió d’espais de la XN 2000 i plans de gestió hidrològica.
Els missatges clau que s’ofereixen són:
- Els aiguamolls artificials són zones restaurades, àrees de reserva dins d’un espai de la XN 2000, on es pot reproduir a menor escala el funcionament òptim d’aiguamolls naturals.
- La cerca dels objectius ecològics recollits en la DMA, no són suficients per si mateixos en espais de la XN 2000 si no es tenen en compte a més els objectius de conservació de les directives Hàbitats i Aus.