El Parc Natural de L’Albufera de València, amb 21.000 hectàrees de superfície, és un dels aiguamolls més importants d’Europa i un exemple de la interacció home/naturalesa.
En aquest entorn de gran valor natural es poden diferenciar tres ecosistemes:
- La llacuna de L’Albufera, que dóna nom al Parc, és el cor d’aquest entorn natural. Té una superfície d’unes 2.100 i una profunditat mitjana que no arriba a 1 metre.
- Envoltant al llac trobem el segon hàbitat, format per la marjal i els seus camps d’arròs. Aquest cultiu és una activitat compatible amb la conservació de la naturalesa.
- Finalment, el llac està separat de la mar per la Devesa, el tercer ecosistema de L’Albufera i un dels boscos costaners més valuosos del Mediterrani.
LA LLACUNA
El llac de L’Albufera ocupa pràcticament la mateixa superfície que la ciutat de València sencera (2.100 hectàrees) i només aconsegueix una profunditat màxima d’1,5 metres.
L’aigua de L’Albufera és dolça, ja que prové dels arrossars que l’envolten, que al seu torn són alimentats pels rius Xúquer i Túria. El llac aboca les seues aigües al mar a través de diverses goles, canals artificials controlats per comportes, que travessen el bosc de la Devesa que separa L’Albufera del Mediterrani.
Milers d’aus visiten la llacuna anualment dins de les seues rutes migratòries. Les Matas, formades per diverses illes de vegetació i pels límits salvatges entre el llac i els arrossars, són un refugi on descansar, alimentar-se, cercar parella o criar…
No obstant açò, aquest tresor de biodiversitat pateix la pressió de viure envoltat per una gran metròpoli de més d’un milió i mig d’habitants. Les seues aigües eutrofitzades no li permeten aconseguir el seu gegantesc potencial ecològic. Per açò els esforços per a protegir-la i per a millorar la qualitat i quantitat d’aigua que l’alimenta es veuen incrementats any rere any.
MARJAL
Més de 14.000 hectàrees dins del Parc Natural de L’Albufera estan dedicades al cultiu d’arròs, un cultiu potencialment compatible amb la conservació d’aquest entorn natural. És l’hàbitat més extens de quants formen aquesta àrea protegida. Terrenys de cultiu, camins, canals i sèquies aconsegueixen un 70% de la superfície total del Parc Natural.
Representa la principal àrea d’alimentació per a les aus aquàtiques que poblen el Parc Natural, tant per a hivernar com en les èpoques de nidificació. El canviant paisatge de L’Albufera al llarg de l’any es deu en gran part a les fases en el cultiu de l’arròs: verds a l’estiu, blaus a l’hivern i marrons en les fases en què la terra queda al descobert.
En la major part els arrossars són terrens guanyats a la llacuna en un procés de transformació que va aconseguir el seu punt àlgid en el segle XIX.
El cultiu de l’arròs té una gran importància econòmica, ecològica i paisatgística.
LA DEVESA
Entre la llacuna de L’Albufera i el mar mediterrani, s’estén una barra d’arena de 10 quilòmetres sobre la qual creix la Devesa de L’Albufera. La Devesa és un bosc litoral de 850 hectàrees en el qual podem trobar des d’un ambient dunar recuperat fins a un bosc de pins salvatge.