Una de les tasques del projecte LIFE Albufera consistix en la presa de mostres d’aigua tant de l’Albufera (en aquells punts en què els aiguamolls artificials prenen l’aigua) com a l’eixida d’estos. De cada mostra es mesuren diferents variables que ens indiquen l’evolució de la qualitat de l’aigua en l’interior dels Tancats. En les respectives pestanyes pots observar l’evolució temporal de les dades obtingudes en l’entrada i l’eixida de cada un dels Tancats. A continuació s’exposa un breu resum sobre la importància d’estes variables de qualitat de l’aigua.
Cal tindre en compte que la informació de la qualitat de les aigües de l’Albufera anterior als anys 80 és molt escassa,a les hores, és difícil establir uns valors tipus indicadors de bona qualitat per a les variables que es mostren.
S’introduïxen, a títol orientatiu, valors típics de les aigües del Xúquer en l’assut d’Antella (font: base de dades de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer contrastada amb dades pròpies), que es poden considerar d’excel·lent qualitat i que, en major o menor mesura poden arribar al llac però que no poden considerar-se com a objectius de qualitat a complir en el mateix. Els valors referits a la situació històrica del llac procedixen de la base de dades de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient (Generalitat Valenciana).
Consideracions Finals
A continuació pots consultar alguns resultats parcials dels mostratges que periòdicament es realitzen. Les dades seran actualitzades cada dos mesos.
L’anàlisi de la informació reflectida en les gràfiques adjuntes i els resultats del projecte estaran disponibles a la finalització d’este.
Agraïments
Els socis del projecte LIFE Albufera agraïxen a la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, l’esforç mantingut en la xarxa de monitorització de la qualitat de les aigües de l’Albufera de València i a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer el manteniment de les xarxes de control de qualitat de les aigües en el seu àmbit competencial.
Demanda Química d’Oxigen
És un indicador de la matèria orgànica present en l’aigua que mesura la matèria orgànica oxidable químicament. En este estudi s’ha optat per l’ús d’esta variable enfront de la Demanda Bioquímica d’Oxigen (DBO5 o DBO20) pel fet que en aigües amb alts continguts en algues, la respiració de les algues pot distorsionar esta forma de mesurar la matèria orgànica.
Els valors habituals en els cursos d’aigua d’excel·lent qualitat de la conca de l’Albufera se situen per davall de 10 mg/l. En sistemes aquàtics altament eutrofitzats com a l’Albufera es poden arribar a valors entre 50 i 100 mg/l, fonamentalment associats a la matèria orgànica fitoplanctónica; molt abundant en este tipus d’aigües.
Sòlids Suspesos
És una variable fonamental per a avaluar la transparència de l’aigua; aspecte bàsic en el desenvolupament de vegetació submergida. Depenent de les seues característiques pot ser en si mateixa indicadora de contaminació associada a matèria orgànica o indicar així mateix la possible presència d’altres contaminants com a microorganismes patògens, metalls pesats i fòsfor inorgànic, entre altres.
Els valors típics en les aigües de bona qualitat de la conca se situen per davall de 10 mg/l mentres que en el cas de l’Albufera estan molt associats a la presència de microalgues amb valors que en alguns moments arriben a superar els 100 mg/l.
FòsforTotal i Nitrogen Total
Tant el fòsfor com el nitrogen són nutrients bàsics l’excés del qual contribuïx a l’eutrofització. En el nostre cas, i normalment en aigües continentals, és el fòsfor el nutrient limiten-te i al que per això cal prestar més atenció.
Uns valors de Fòsfor Total superiors a 0.100 mg P/L indiquen elevada probabilitat que eixe llac estiga en un estat hipereutrófic. En el cas de l’Albufera, els valors se situen en l’entorn de 0.250 mg P/L, la qual cosa conforme amb el fet que el seu estat siga hipereutrófic. Valors normals en la conca estan per davall de 0.070 mg P/L.
La importància ambiental del nitrogen total depén de la forma en què este es trobe. Concentracions molt elevades de nitrogen oxidable (orgànic més amoniacal) incrementaria el consum d’oxigen dissolt podent sumar-se a altres consums, donar lloc a problemes d’anoxia (falta d’oxigen en les aigües). Les aigües de la conca amb qualitat excel·lent tenen valors inferiors a 1.5 mg N/L, sent el seu principal component els nitrats. En el cas de l’Albufera, els valors se situen en l’entorn de 5 mg N/L.
Conductivitat i Oxigen Dissolt
El mesurament de la conductivitat elèctrica permet obtindre informació sobre la concentració de les sals dissoltes. L’evaporació que es produïx en els aiguamolls artificials fa augmentar la concentració de sals, pel que la gestió d’estos espais ha de tindre en compte que eixe increment no siga excessiu. La conductivitat (a 25ºC) de les aigües de la conca de bona qualitat és de l’orde de 1000 µS/cm. La conductivitat en el llac depén de l’època de l’any (climatologia) i dels recursos hídrics que arriben: en anys secs el valor mitjà anual se situa entre 1900 i 2000 µS/cm mentres que en anys humits els valors oscil·len entre 1500 i 1700 µS/cm. L’any 1995, el més sec dels últims 20 anys, el valor mitjà anual va arribar a ser quasi de 3500 µS/cm.
La concentració d’oxigen dissolt és un altre indicador clau de la qualitat de les aigües d’un ecosistema aquàtic. Com més s’aproxime al seu valor màxim (concentració de saturació) millor és la qualitat d’eixes aigües: valors molt per davall d’eixe màxim indiquen presència de substàncies (matèria orgànica biodegradable, nitrogen oxidable, respiració d’algues i/o plantes) que consumixen oxigen mentres que valors diürns molt per damunt d’eixe valor indiquen elevada eutrofització (producció fotosintètica). Per això, en les gràfiques següents es mostra el valor, no de la concentració d’oxigen, sinó el del percentatge respecte a la saturació en el moment de la presa de la mostra (entre les 10:00 i les 11:00 del matí).
Clorofil·la a
La Clorofil·la a és un pigment fotosintètic que en les aigües naturals indica la presència de fitoplàncton. Existixen en la bibliografia valors a partir dels quals es diferencien els estats tròfics d’un ecosistema aquàtic però han d’ prendrer-se a títol orientatiu, ja que per a una correcta classificació intervenen altres indicadors. Així, per exemple, una de les classificacions més empleades (OCDE, 1980) establix el valor de pas de sistema eutrófic a hipereutrófic en 25 µg Cl a/L (valor mitjà anual) i en 75 µg Cl a/L (valor màxim anual). En els anys 80, les concentracions de Cl a en l’Albufera van arribar a arribar-se valors puntuals pròxims a 800 µg Cl a/L, sent en 2013 el valor màxim de 215 µg Cl a/L i el mitjà anual de 105 µg Cl a/L.
TANCAT DE MILIA
TANCAT DE L’ILLA
TANCAT DE LA PIPA
